crònica cc capamunt-l’Olleria

Impressionant, que dir d’aquesta prova, on es barreja aventura, esport, esforç, condició mental, companyonia, una mica d’orientació i sobretot lluitar contra un mateix.

Com ja teníem previst per aquest dissabte, el realitzar la CabraBike d’hivern, després d’estar debatent amb el meu company Juanvi Grima la millor manera de fer, es va decidir que per motius econòmics era millor fer-la en un dia, però sense deixar-se ni un quilòmetre de l’anterior prova.

Després de diversos càlculs, es va decidir sortir a les 7 00 dela matí per poder cobrir gairebé la meitat del trajecte i dinar dalt del Camí dels Carros ja sense podrien anar companys que per un motiu o altre no podien fer sencera. Ja que vam fer els càlculs i crèiem que aquesta ruta passaria dels 100 quilòmetres.

Els participants van ser: els que només podien acompanyar fins al dinar (Toni el Ferrer, Toni Sánchez, Julián Herreros, Javier Oviedo, Javier Mompó, Javi Traile, del Cap, Jose Vicente, Ruben Vadillo, David Sanz i Carlos Ens) i els que es van aventurar a fer-la tota van ser: (Juanvi Grima, Javi Aparicio, Vicente Albiñana, Javi Camarena, Angel, Juanan, Daniel trek, Cessar el Fuster, Juanmi, Dani Vidal, Sergi Sanz, Ignasi el de Alfarrasí i Jose Luis).

A les 7:00 del matí i com aviamos quedat al lloc de sempre (el pi del parc), van començar a acudir els companys que en un principi avían quedat a realitzar-la.

I a les 7:15, després de posar-se el dorsal i deixar les motxilles al cotxe, s’arrenca direcció Aielo per pujar el Campello, girar direcció Portitxol on al final trobarien el camí que porta a sant Esteve, lloc per fer-se la primera foto d’aquesta marxa. Ja i sense temps per perdre es va baixar a Ontinyentpara anar a la recerca del Cami dels Ingeniers i pujar fins al Camí dels Carros, on el President esperava per degustar un merescut dinar.

Van arribar a les 11:00, més d’un amb gana, però aviat després d’abrigar una mica per resistir l’aire tan fred que corria, van començar a treure els entrepans. En una taula improvisada de plàstic per a aquestes ocasions, es van repartir beguda, papes, olives i el merescut cafè. Alguns no s’ho van pensar 2 vegades i es van asseure a terra per no degastar més forces.

A les 12:00 els companys que només ens acompanyaven hi ha el dinar van reprendre la marxa de tornada a casa, baixant pel camí del gripau, que dóna després a la dels ingeniers, aquests 12 companys es van dividir en 2 alguns grups, uns van tornar per Agullent i altres van decidir anar al circuit de motocròs d’Albaida.

La resta, 15 companys, després de debatre on menjar, van reprendre la marxa direcció a la Cobalta per després baixar a Agres.

Jo després de deixar la zona neta em baixi pel camí i em vaig anar a esperar a la zona d’acampada del Mont Blanc (Agres) per veure’ls passar direcció a la Neveres de la Mariola.

En veure’ls passar ja es notava a la cara que portaven bastant esforç a les cames, però encara tenien ganes de somriure perquè jo pogués fer-li la foto. Després de passar tots em vaig dirigir a l’àrea recreativa de la Font de la Mariola, on aviamos quedat per dinar.

Un cop allà, pegui un cop d’ull per veure on seria millor menjar, però aviat vaig decidir ficar-me al cotxe per espéralos, l’aire que bufava era molt fred. Aviat van arribar els companys, després de les 14:45, i sense temps per perdre es van canviar i van tapar, ja que l’aire era molt fred.

I sense amagarse ningú es va muntar la taula, amb la seva begudes i entrepans i ben apretaditos perquè l’aire no ens refredés més del compte,, poguéssim degustar un dinar enmig d’aquell paratge meravellós. Veient les caretes, es va decidir que arrenquessin aviat per no patissin més.

A les 15:45 es posen en marxa direcció càmping de la Mariolo, per agafar un camí que després surt en un camí que voreja la carretera que porta a Bocairent, on el president els espera per última vegada abans de veure’ns a Olleria. Segons em van dir després hi ha un camí molt bonica que baixava a Bocairent. Un cop allà es van pujar per un camí forestal per anar a la recerca de la zona de Ponce. Per anar a la recerca de Ontingent, i d’aquí a l’Olleria, on després d’avisar el president, aquest estava esperant, on van arribar a les 18:20. Cansats però satisfet és aquesta aventura, on tothom va dir que ja tenien ganes de fa la de l’any que ve.

Alguns companys després d’una merescuda dutxa i un petit descans, ens vam anar al bar per fer un sopar i comentar aquesta GRAN AVENTURA.

En a finalització el comptaquilòmetres marcava 102,200 klm amb un acumulat de més de 2690 metres.

 

fotos y mas información: www.cccapamunt.com