Amb motiu del XXV aniversari de la mort de Liberto Benet, director de la SEM Sta Cecília de l’Olleria, i fins a la celebració del “XXI Festival Liberto Benet”, s’aniran reproduint en aquest portal un seguit d’articles i entrevistes obra i cortesia de Pepe Aparici. Ui reproduïm les entrevistes darrere el “I Festival de Bandes, Memorial Liberto Benet”, del 5 octubre 1991

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /
Javier Benet Martínez.

-Javi, Com era musicalment el teu germà?

-Era una meravella. Un tio fàcil, molt fàcil. He de ser sincer. Jo encara era molt menor que ell, li he vist poques vegades estudiar. És que era un tio facilíssim. L’instrument que agafava, el clarinet, el saxo … Quan es va presentar a les oposicions de l’Orquestra Municipal de València, en molt poc temps va agafar el Fagoty a tocar de meravella. Igual li donava que fos un compositor que un altre qualsevol. I “jazz”, en el saxo també una meravella.

Abans de marxar a Madrid, vaig estar amb ell en el grup que teníem “Xe Quartet” i repeteixo, era un tio facilíssim, per a tota classe de música.

-L’Ollería, el volia. Com era Liberto?

-Ha estat una pèrdua … Jo avui ho he passat malament. El pas malament sobretot quan sento la seva música … És molt fort. El pas molt malament.

– ¿Liberto era de tots?

-Sí. I a més a mi particularment em animava i m’ajudava molt sempre. Fixa’t que ens portàvem deu anys de diferència, que normalment no es té contacte. En ell jo sempre vaig tenir una ajuda moral.Siempre estava ahí.Mi germà sempre hi era.

– ¿Què ha significat per til · iniciativa de fer-li aquests festivals anuals?

-Particularment m’ha agradat molt. És una manera de seguir lligat al meu poble, ja que venir a les festes … 1 vegades pots altres no pots. D’aquesta manera em vindrà de gust venir cada any a veure que passa per aquí, i serà una manera de seguir lligat al meu poble. La veritat és que quan vaig marxar de l’Olleria, pràcticament vaig perdre el contacte amb tot, menys en unes quantes persones amigues. En tornar Liberto, vaig tornar yo.Volví a tocar a la Banda en certàmens i festes. Estic retornant al meu poble de naixement. Serà una forma d’estar aquí cada any. Em tindreu aquí de tant en tant, ja que estic agafant cada vegada més unió en persones i amics, unió que abans estava fluixa per la distància, però que ara s’està enfortint. Sí, em tindreu aquí.

Paco Muñoz.

-Paco, què recordes tu de Liberto?

-Per a mi era una persona que en poc que el tractessis, ja el tenies definit. Una persona d’una sola peça, davant de tots els aspectes musicals, etc. Sabies que era un amic i que estava allà per el que et fes falta encara estuvieratres o quatre anys sense veure-li. Jo m’he alegrat molt que la gent de l’Olleria, s’acordés de mi perquè parlés avui de Liberto.

-A Javi li he preguntat, si el seu germà era un home de tots. Tu creus que va ser així?

-Jo penso que sí. Penso que era un home sense fronteres, molt comprensiu i molt obert, motiu pel qual tenia amics allà on era, independentment que era un home amb gran capacitat de treball, per que les obres que ell ha deixat fetes, no s’improvisen. Jo crec que tenia les dues facetes: Un home obert, comprensiu, però que al mateix temps sabíalo que volia. I aconseguia que la gent es ilusionase amb les il · lusions seves.

– Què em dius de la iniciativa de dedicar-li aquests festivals anuals?

-Jo em sento pagat. Penso que la gent sigui agraïda i recordi a qui ha fet alguna cosa per l’. Fins ara no era normal, no solíapasar. La gent s’oblida molt aviat. Que un poble tingui la il · lusió de recordar en un festival de música a una persona com Liberto, per a mi crec que és molt important i penso que és molt significatiu i parla molt bé de l’Olleria.

Marc Mompó Mompó

– ¿Què eraLiberto Benet en la Banda de l’Olleria?

-Liberto Benet va ser i és, l’actual Banda de Música de l’Olleria, l’actual Escola d’educands, l’actual forma política musical de la Banda de l’Olleria i és, tot el que avui hi ha al Centre Musical.

Liberto va ser per a mi i els músics de llavors el que ens va obrir les portes del món de la música. Va fer que la música ens agradés. Participar i gaudir des d’una marxa de processó o pasdoble, fins a l’obra més complicada.

Va portar una renovació molt gran a la Banda, la qual es va posar al capdavant de tota la Vall d’Albaida ”

-Sembla que aquest festival va a continuar tots els anys. Com serà això?

-Des que va morir Liberto, hem estat buscant un acte musical que dugués el seu nom i tingués continuïtat tots els anys. Aquest any ja hem aconseguit realitzar-lo i per tant és la nostra intenció fer-la prácticatodos dels anys.