Crònica CC Cap Amunt

/ / / / / / / / / / / / /

Ja no recordo molt bé i crec que això serà molt bona senyal quan vaig haver baixar de la bici per la meva lesió, a finals del 2011.

La meva preocupació era si no podria tornar a pujar a la bici. Després de parlar amb bastants metges em van dir que córrer no però la bici si i perquè no decaigués meva il · lusió de tornar a pujar a la meva vella bicicleta, vaig decidir que el temps d’espera de la meva intervenció la dedicaria a pintar la Presidència (la meva bici) , perquè tornés a ressorgir per aquestes muntanyes. Em passi tot l’any 2012 en blanc i arribo aquell dia tan desitjat, la meva operació a finals d’octubre, això era senyal que començava la davallada per tornar a rodar a la meva bici. Perquè no decaigués la meva addicció a la bici, durant l’any 2012 l’únic que podia fer era anar amb el cotxe als dinars on els meus companys (amics) anaven i sentir com gaudien de la bici. Ja entrant en el 2013 la meva il · lusió i meta era la nostra Cabrabike que l’any anterior em vaig perdre i proposava poder arribar en plena forma. Però com diuen el destí no és sempre de color de rosa, pel mes de març, un petit contratemps em fa aparcar de nou i pensava que aquest any tampoc podria gaudir, els dies passaven i s’acostava aquesta sortida mítica amb el nostre club. Abril ja amb l’alta em vaig proposar que tot que patís Muchola havia de fer i no em quedava molt temps per entrenar, però gràcies als meus companys per la seva paciència i gran suport, va arribar el dia tan desitjat, 29 de juliol, la nostra Cabrabike era aquí , amb més cor que força em vaig proposar que havia de fer-la.

A les 6:45 del matí, en el nostre lloc de costum (El Pi), em dirigeixo i veig els primers companys i com no anuestro gran company i amic José, que ell s’encarregaria de l’apartat logístic, després de veure que tots els que es van apuntar estaven amb moltes ganes ja es podria arrencar aquesta gran aventura de companyonia.

Aquest any els components són: Juanvi Grima, Toni Sánchez, Javi Camarena, Javi Aparicio, José Fombuena, Danieltrek, Vicentín, David Chulia, Juanan, Cesar, Sergi, Nacho, Carles Ens, Àngel, Josevi, José Vidal i jo (Presi) . Aquest any com novells en la Cabrabike citar Àngel Parra i Fabrício, fill de Fombuena. Companys que han aconseguit acabar la ruta amb èxit.

Després de carregada la furgona i amb permís dels meus companys encapçalo la sortida per dirigir-nos al càmping Els Carasoles (Navalón), sé que per la meva baixa forma no podré estar davant molt de temps però l’anar en companyia dels que mai no han deixat d’animar és suficient per a mi. Ens dirigim al port de l’Olleria i de moment les sensacions són bones, però sé que no és la dificultat més forta, d’aquí a Montesa on la pujada del castell em dirà com estava. Els primers metres em mentalitzo de no prémer gaire, ja que aquesta pujada és llarga i ho puc pagar. Em va aparellar amb Fabricio, que per la seva joventut i falta d’experiència en aquest tipus de rutes intent aconsellar, però les paraules més que per a ell, eren per a mi. Ja a meitat de pujada veig al meu germà que està esperant-me, per animar-me i arroparme, ja que ell ha seguit la meva lesió.

En arribar a dalt, on tots els companys es reuneixen per a la foto mítica i tornar a compactar el grup, veig que les sensacions no són tan dolentes. Una mica de bromes i tornada als pedals. No transcorren més d’uns 400 metres i la primera incidència, Fabricio punxa, se li arregla i continuem per arribar al lloc de l’esmorzar, on ens espera el Gran Josep. Una mica abans, baixant la pista, els companys que van davant paren ja que s’havien adonat que en el camí hi ha una rasa perillosa, que travessa gairebé tota la pista forestal. Un fet a agrair pels que anem darrere perquè s’evita un possible accident. A les 10:30 arribem al lloc indicat i amb la taula parada, vam començar dinar, on es viu un gran ambient.

Ja tot recollit i net, vam iniciar la sortida per la carretera per anar a buscar el camí que hi ha per baixar al barranc de Bañón. Es nota que acabem de dinar, costa paladejar i rodar per quitrà. Sembla que la calor és més gran, encara que el dia de moment no pressiona molt. Arribem al principi del barranc i com és un lloc impressionant toca la foto de rigor. Es diu que es baixi amb compte i que no s’enganyi la gent en el desvió.A meitat veig que han parat uns quants companys i espero que no sigui cap caiguda. Comprovo que és unllantazo i com sóc dels més fluixos, els meus companys em indiquen que continuï. Segueixo molt mentalitzat, ja que conec el camí i intento anar animant Frabrício que és el seu primer any i que pugui acabar-la.

Dins del grup es comenta la Quebrantahuesos ja que els 3 companys (Juanan, Angel i Nacho) que han anat enguany viatgen amb nosaltres i com no, els que van a la Transpir (Fombuena i Danieltrek).

Aquest any el barranc d’Enguera sembla no ser tan pesat, ja que la calor no és tan sufocant. Continuem i arribem al següent punt de concentració, però com no el meu germà segueix animant-me perquè no decaigui ni em passi res. Un cop allà i ja mentalitzat ens dirigim a l’última pujada a la barranc de la Figuera, on ja tir més de ronyó. Es em fa una mica llarga la pujada, però amb ganes d’arribar al furgó per reposar una mica de líquid i poder afrontar l’últim tram.

Un cop descansat uns minuts, decideixo seguir perquè els músculs no es refredin. La sortida és a grup, però aviat el ritme és excessiu i decideixo afluixar una mica, la meva missió és arribar, calculo que mentre els meus companys carreguen les bicis a la furgoneta, jo hauré arribat.

Després de carregar totes les bicis ens dirigim a donar-nos una bona dutxa ia la piscina per refrescar-se, que aquest any està una mica freda. Després de mitja hora anem a dinar que s’ho mereix el cos i més quan estàs davant d’uns bons gaspatxos.

La gent gaudeix del menjar, comptant moltes anècdotes d’aquesta aventura i de les realitzades aquests últims mesos i les que esperem afrontar. A les cares es veu en alguns el cansament, sobretot en mí.Después del menjar al restaurant Els Carasols, anem als aparcaments per agafar els cotxes i tornar a casa. Però a un no acabadola aventura per a tots, ja que Nacho i Fombuena decideixen tornar amb les bicis. Al principi circulen davant de les furgones on els companys van animant, però en arribar a Navalón i als deixem.

En arribar al poble descarreguem les bicis i les neveres que ens han servit molt bé per dur la beguda i cadascú a casa per descansar. No trigo molt a saber notícies dels aventurers indicant-me que ja són al poble.

Ja tinc ganes de fer una nova aventura, això va molt bé, una mica baix de forma, però segur que els meus companys em posen a punt aviat.

Fins a la pròxima aventura ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡AMUNT!!!

Postdata: donar l’enhorabona a Fabricio ia Angel Parra, per haver afrontat aquesta aventura amb èxit.