Eva i Funcional Jazz són un quartet de veu, piano, contrabaix i bateria. El seu projecte actual, basat en temes clàssics del repertori d’Ella Fitzgerald, ens porten records en blanc i negre de l’època daurada del jazz. A més de la cantant de l’Olleria, Eva, la resta de components són de poblacions properes, Adolfo García (piano) de Xàtiva, Remigi Roca (contrabaix) de la Pobla Llarga, i Pep Soler (bateria) d’Albaida. Junts formen un grup atípic que aposta tant per la qualitat execució de les seves “peces”, com per una fidelitat de so dins del complex món del Jazz.

A continuació reproduïm l’article publicat per Diari de Girona, per la seva última actuació en els Jardins de Santa Clotilde a Lloret de Mar

Carlos Arbó – Diari de Girona

Al vespre de dissabte passat prop d’un centenar i mig de persones s’asseien a les cadires de tisora​​, col · locades en una de les rampes d’arenal dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar S’havien reunit en aquest indret íntim i captivador per escoltar un concert de jazz.
Eva i Funcional Jazz, un quartet format per cantant, piano, contrabaix i bateria, va oferir un repertori de cançons que la Ella Fitzgerald, una de les veus femenines més eminents d’aquest gènere musical d’origen afroamericà, havia popularitzat al llarg de la seva dilatada vida. Una plataforma de fusta sense ornaments s’elevava uns pams de terra per formar un escenari emmarcat entre dues til · lers imponents que s’aixecaven enfilats per a confluir en alt en una arcada de brancatge sarmentós. Tots dos arbres configuraven un pòrtic de vegetació que, a mesura que el sol s’amagava i les ombres de la nit envaïen el cel, s’assemblava a un decorat selvàtic, imaginari i màgic.

Eva, amb veu gairebé de soprano, va ser capaç d’imitar la prodigiosa Ella, per delectar els assistents amb una sèrie de temes que van fer bategar d’emoció els cors més sensibles. Encara que és inimitable la tècnica particular de cant d’Ella, anomenada scat singing, que li permetia utilitzar la veu com si fos un instrument musical, Eva suplir aquesta mancança amb passió i energia. La seva veu potent, clara i transparent s’elevava per sobre dels altaveus que, en captar els sons dels seus companys, sobrepassaven els decibels recomanables per culpa dels tècnics de so. Al meu entendre, però, faltava un saxo per realçar alguna composició.

Malgrat aquests detalls, el record de la cantant nord-americana vestida de negre oblidava ràpidament en contemplar el vestit d’una peça sense mànigues d’un vermell viu que portava la noia de l’Olleria, municipi de la comarca de la Vall d’Albaida. El recital va finalitzar en un bis amb Geòrgia on my mind, una cançó original de Ray Charles, convertida en l’himne de l’Estat americà de Geòrgia.

En definitiva, l’hora i mitja de música com a tribut per Ella Fitzgerald va passar com un sospir entre els vilatans i visitants que van abandonar el recinte fascinats per la magnificència dels jardins i de la seva idoneïtat per acollir espectacles d’aquest tipus. Els comentaris dels assistents anaven en aquest sentit. La crònica de l’audició quedaria incompleta sense retre un tribut merescut a uns jardins únics, d’enorme bellesa i d’un impacte visual sorprenent que emana d’un verd intens del fullatge i d’un blau del mar immens. Com és possible que molta gent del poble no estigui assabentada de l’existència d’aquest lloc paradisíac?