Tot i que és una notícia fora de l’àmbit de l’Olleria, afecta a tots els valencians. Des dels seguidors de programes gastronòmics, als fervents seguidors de l’Alqueria Blanca, que se les prometien feliços amb la nova temporada. El cas és que Canal Nou tanca, que ens avorrirem de veure el típic desfilada de polítics i sindicalistes culpant uns als altres i tractant com sempre de treure rèdit electoral. Els “intel · ligents“ de tertúlia que obriran la caixa de les mil solucions que es podien haver pres, i com no, assenyalar el moment en què van començar els mals. El cas és que sigui per uns o per altres, perdem un senyal d’identitat pròpia.

las provincias

La Generalitat anuncia la mesura hores després que el TSJ hagi declarat nul l’ERO . « La readmissió de més de mil empleats fa la seva continuïtat inviable , ja que només el cost d’una plantilla de 1.700 treballadors suposaria aproximadament 72 milions »

El Consell ha optat pel tancament de RTVV . La decisió es pren hores després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana haja fet pública aquest matí la sentència per la qual declara nul l’Expedient de Regulació d’Ocupació de l’ens que va afectar un miler de treballadors .

Aquest dimarts al matí s’ha donat a conèixer la resolució del tribunal valencià , en la qual s’acorda anul · lar l’ERO en detectar ” irregularitats importants” , i es reconeix el dret del miler de treballadors acomiadats a ser readmesos . A la tarda , després d’una reunió en què almenys han assistit el president de la Generalitat , Alberto Fabra , i el vicepresident , José Císcar , s’ha decidit tancar RTVV .

El vicepresident i portaveu del Consell , José Císcar , ja va anunciar el passat 20 de setembre que si s’anul · lava l’ERO ” no podria permetre una televisió pública amb gairebé 1.300 treballadors” .

La Generalitat Valenciana manifesta , a través d’un comunicat de premsa , que la ” difícil decisió d’abordar un ERO a Ràdio Televisió Valenciana s’engloba dins de la reestructuració del sector públic empresarial la finalitat era aconseguir una administració més lleugera i sostenible” . En el cas concret de RTVV , el deute acumulat i assumida per la Generalitat , superava els 1.000 milions d’euros . Una xifra que ” deixava en evidència que RTVV era clarament deficitària i insostenible amb la dimensió que tenia en aquell moment” .

Davant d’aquesta situació , s’obrien dos camins : el tancament de l’empresa pública o el redimensionament de la mateixa , que afectava de manera directa a la grandària de la plantilla .

” La voluntat d’aquest Consell ha estat des del primer moment la de mantenir oberta RTVV , en tant que ofereix un servei públic . Per això, es va optar per la segona opció i , en nom de la independència que ha de regir tot procés d’aquestes característiques , es va encarregar a una empresa externa el procés d’execució de l’ERO ” , segons exposa el comunicat .

“L’execució de l’ERO sempre ha correspost a la direcció de l’empresa pública “

Així mateix, ” es va promoure una nova Llei de RTVV que aprofundís en la vocació de servei públic , pluralitat i defensa de les senyes d’identitat de la ràdio i la televisió públiques . És en aquest punt on acaben les decisions del Consell respecte a RTVV . El procés d’execució de l’ERO sempre ha correspost , en exclusiva , a la direcció de l’empresa pública , en tant que aquesta sempre ha tingut entitat jurídica pròpia ” .

Segons la sentència del TSJCV , dues són les causes concloents que l’ERO hagi estat declarat nul :

La primera , l’aplicació del criteri social només per a treballadors afectats per l’ERO que , en el moment de l’aplicació, encara realitzaven les seves funcions a l’empresa , és a dir , amb posterioritat a la sortida de l’ens d’empleats susceptibles de beneficiar d’aquest criteri ja que no es va tenir en compte a l’ hora d’aplicar .

La segona , la desafecció de 186 treballadors sota el criteri únic de que eren els que, estant afectats , encara romanien en l’empresa a causa de la sortida escalonada dels treballadors afectats , sense tenir en compte als treballadors que ja havien sortit en aquest moment .

Segons la sentència , les dues decisions vulneren el dret fonamental a la igualtat tal com assenyala el Tribunal . Un dret que es va negar als empleats que ja no prestaven els seus serveis en RTVV com a conseqüència de l’ERO .

Descartat , per tant , el camí que havia decidit emprendre el Consell , “només queda l’altra via que és , lamentablement , procedir a la supressió del servei públic de la ràdio i la televisió d’àmbit autonòmic . La readmissió de més de mil empleats fa la seva continuïtat inviable , ja que només el cost de les despeses de personal d’una plantilla de 1.700 treballadors suposaria aproximadament 72 milions d’euros , una quantitat a la qual caldria sumar la despesa de funcionament i manteniment de RTVV , un cost que la Generalitat no pot assumir en aquests moments ” .

El Consell ha volgut fer pública aquesta decisió amb celeritat per no prolongar de manera innecessària la intranquil · litat que suposaria per als treballadors de RTVV .

La Generalitat té l’obligació de prioritzar els serveis bàsics i garantir , sobretot, una sanitat , una educació i uns serveis socials de qualitat , universals i gratuïts i aquest és l’objectiu prioritari de totes les actuacions que emprèn el Consell .

Els arguments del jutge

La Sala ha fet seu el plantejament del fiscal , que havia demanat – en el judici celebrat els passats dies 21 i 22 d’octubre- la nul · litat de l’ERO per possible vulneració de drets fonamentals , ja que al seu parer la ” alteració” del llistat de afectats va suposar un “tracte discriminatori ” i no es va aportar la documentació necessària a la representació dels treballadors .

Els demandants ( CCOO , CGT , Intersindical Valenciana i UGT ) també demanaven la nul · litat per estimar que no hi havia causa per a aquest ERO més enllà de la ” política” , que l’empresa va actuar amb “mala fe negociadora ” i que es van vulnerar drets fonamentals mitjançant el “frau ” en l’aplicació dels criteris i falta d’informació .

Radiotelevisió Valenciana legar en el judici que no s’havien vulnerat drets fonamentals i que l’ERO , justificat per causes tècniques organitzatives i sobretot econòmiques , era ” ajustat a dret” i aplicat ” amb totes les cauteles ” i sense discriminació .

Segons la sentència , contra la qual cap recurs de cassació davant el Tribunal Suprem , “hi va haver una evident i clara alteració dels llistats i dels propis criteris de designació precedentment delimitats i aprovats” , i que qualifica de ” ambigus , subjectius i genèrics ” , passant a aplicar-se ” altres diferents” .

Per això , aprecia ” irregularitats importants ” durant l’ERO que vulnerarien el principi d’igualtat que preveu l’article 14 de la Constitució i “que ha de donar lloc a la nul · litat” .

Explica que , tot i que en el marc de l’empresa privada ” no regeix una obligada identitat de tracte envers tots els seus empleats” , les posicions de les administracions públiques i , per extensió , de les empreses públiques ocupadores , “es troben subjectes al principi d’igualtat , la vulneració haurà comportar causa de nul · litat ” .

La sentència qüestiona la designació de la llista d’afectats per l’ERO segons la seva pertinença o no a l’ens públic oa les empreses públiques , ja que considera que , com les condicions d’ accés van ser similars , no hi ha ” raons sòlides que justifiquin, donin suport o avalin ” aquest criteri .

Recorda que un cop confeccionats els llistats d’afectats per l’ERO segons aquests criteris diferenciats , “es van produir alteracions ” en els mateixos , no motivades per errors sinó per ” criteris diferents als aprovats en la decisió final de l’ERO ” .

Cita com a exemple que set persones que inicialment no havien estat afectades van ser incloses en la llista i que van ser tretes vuit “que, d’aplicar-se els criteris de designació , sí que haguessin resultat incloses a l’ERO “, a més de ressaltar la sortida d’altres 67 posposada per ” motius tècnics i organitzatius” .

L’empresa va aplicar criteris socials per a treure de l’ERO a dos treballadors , el que segons el tribunal va donar lloc al fet que hi hagués empleats públics ja cessats que ” també podrien haver-se vist inclosos pel nou criteri social de no afectació “, el que deriva en la vulneració del principi d’igualtat .

Menció a part tenen per a la Sala les ” alteracions ” produïdes per la decisió de treure de la llista a 186 tècnics que encara no havien fet efectiu el seu cessament, el que a judici del tribunal ” vulnera el principi d’igualtat” respecte a la resta de personal tècnic que havia estat cessat amb anterioritat i que es podien haver beneficiat igualment d’aquesta decisió .

Qüestiona que durant el procés selectiu la representació sindical ” sempre va romandre al marge i exclosa” , i critica que el període de consultes va ser “certament curt ” sense que l’empresa acceptés cap de les propostes del comitè d’empresa .

Per això , entén que “els termes de l’acomiadament col · lectiu estaven tancats per endavant i no hi havia marge per acceptar ni assumir un altre remei menys traumàtic o d’inferior cost social que no fos l’acomiadament de més del 70% de la plantilla” .