Com cada any, la cavalcada de Reis, posa fi a les festes nadalenques, enrere queden els sopars d’empresa, els diners perdut en dècims de loteria, dinars familiars, el canvi de calendari i tornem-hi. La cavalcada, reduïda i breu com a reflex de la crisi que vivim va ser un cop més meritòria, ja que parafrasejant Churchill, mai l’esforç de tan pocs, va servir per alimentar la il · lusió de tants. Des d’aquí la felicitació als que van participar desinteressadament en el recorregut. Quan s’apagui l’última bombeta nadalenca, ens trobarem novament amb la realitat rutinària. costa de gener, i tots aquells hàbits que havíem perdut, més els quilos que algun @ s hauran guanyat, gràcies a la combinació de festius, i celebracions. Des d’aquí vagi el desig d’un any més fructífer que l’anterior.