Col · laborador habitual del “Portal” durant l’últim any, a ell li devem els monogràfics de Liberto Benet, Francisco Cerdà, per citar els més destacats. Entrevistes, que als que no vam tenir la sort de conèixer-los en vida, ens ha acostat el costat humà de cada personaje.En realitat es tracta d’una persona que atresora uns increïbles coneixements de les últimes dècades del poble. Coneixements plasmats en cròniques, llibres, retalls de premsa, que de ben segur en molts anys seran una hemeroteca referent de la història més recent de l’Olleria. Avui els proposem un article a l’inrevés: Què passaria si l’entrevistador fos l’entrevistat?

– Quan va començar a dedicar-se al “món” del periodisme?

-Va ser el 1970 a Ràdio Popular, va seguir Las Provincias, el 1980, després, El Full del Dilluns, Full de València, Agència Mencheta de Madrid, Àrea 11 de Barcelona, Super Esport, Paraula ien Ràdio Ontinyent amb Luis Ortiz.

També he estat participi com a director del “Grup de Teatre El Bunyol“.

Per motius de salut, la premsa i la direcció del teatre l’he hagut de apartar de la meva vida.

–Són molts anys de cròniques i articles, com és la notícia relacionada amb l’Olleria que més l’ha impactat?

–Si partim que el 2013 l’Olleria va complir 425 anys com a Vila Reial, podem dir que deeste temps, gairebé mig segle, l’hem dedicat a explicar i publicar a la premsa les coses que han passat al meu poble.

Però sens dubte la que va canviar la història del poble va ser l’arribada del telèfon automàtic el 26 d’agost de 1975 i del qual vam poder fer ús als pocs minuts de la seva inauguració trucant a Ràdio Popular per comunicar la mogui notícia. Estehecho facilitar a partir de llavors la nostra feina informatiu i també de tot el poble.

– Quin és el reportatge o entrevista, que millor record l’ha deixat?

–En tot el que hem publicat a la premsa i la Ràdio, hi ha molts reportatges i entrevistes als diferents alcaldes, directors de la SEM. Santa Cecília, Reines de Festes, Capitans de Moros i Cristians, Presidents de la Junta Central de Festes, etc.

Però sens dubte, les entrevistes al Cardenal Tarancón, el director d’orquestra, el valencià Enrique García Asensio, i al compositor local Paco Cerdà, van ser les més destacades.

–Té diversos llibres de recopilatoris editats que són la història de diferents sectors de l’Olleria. Creu que estan prou valorats per la ciutadania?

–Els dos llibres que s’han editat: “125 ANYS DE MUSICA A L’OLLERIA“ i “LA HISTÒRIA DEL CF. L’OLLERIA “cada un d’ells va dirigit a: Els amants de la Música a través de la SEM Santa Cecília i als aficionats de l’equip de futbol local.

Pels comentaris rebuts i les peticions de voler que se’ls dediqués, demostra que si que estan ben valorats. El Teatre–Cinema Goya es va omplir completament el dia de la seva presentació en les dues ocasions.

–Vostè és un profund coneixedor de la història de l’Olleria en les últimes dècades. Quant ha canviat el poble fins als nostres dies?

–Culturalment, cal veure les escoles d’avui en dia. Jo he conegut en el que avui és l’Escola d’adults haver només tres classes per a nois. Ien mateix carrer, un pis amb una classe per a noies, i en el que avui és el Centre de Salut, estava la Caserna de la Guàrdia Civil i una altra escola per a noies. Per als més petits, hi havia el col · legi de les Terciàries Caputxines a l’Hospital de Sant Joan Baptista i alguna “escoleta“ particular.

El poble només arribava fins a “Les forques“. El que avui anomenem la Brigada 21, no existia. La indústria estava tota dins del nucli urbà …

–Proliferen les notícies de cultura, esports i festes?

–Com es pot comprovar, les meves cròniques, gairebé sempre han estat culturals, esportives i les relacionades a la Festa de MM i CC ..

–La difusió de notícies de l’Olleria als mitjans atorga més importància al poble, o és un detall irrellevant?

–En els últims temps els mitjans de comunicació han estat importants. Jo he procurat, sense més, portar-hi les notícies del meu poble sense cap tipus de lucre.

– Com hauria estat el “món“ de Pepe Aparici, si fa un parell de dècades, existissin els recursos que hi ha ara (mòbils, Internet, wifi, etc)

–Per a mi ha canviat molt. Les cròniques per a la ràdio les enviava per telèfon de viva veu la qual era gravada en els estudis de la ràdio i aquest enregistrament sortia després en els radiodiaris.

Per a la premsa escrita, redactava les primeres cròniques amb paper i bolígraf o amb la màquina d’escriure i enviats per correu ordinari pel que la notícia no arribava a l’instant de produir-se. Després va poder millorar-se amb l’arribada del fax. Finalment en els últims anys, ja han estat amb l’ordinador i enviats per correu electrònic juntament amb les fotografies, de manera que ja va ser tot millor i més ràpid.

En quin projecte està ara treballant?

–Després dels llibres esmentats anteriorment, tinc ja preparat un DVD sobre la Festa de Moros i Cristians de l’Olleria a través de la premsa, (en aquest DVD van 350 cròniques, 140 entrevistes i més de 600 fotografies) i que espero que algun dia es pugui editar un altre llibre sobre això.

També estic preparant sobre “L’Església és Notícia“ (Tot el que s’ha fet al poble de caràcter religiós)

Finalment voldria recopilar tot el que tinc escrit sobre la resta de les notícies del poble perquè de tot això es pugui editar també un llibre o DVD.

A això ens animava un bon amic:

“Enhorabona per la Dedicació al teu poble!
Ja saps que no Sempre és reconeix el que fas, però continua Amb la teua tasca, PER que Sempre són necessaries persones que com tu, és preocupin per la memòria col · lectiva “

–Per tot això, he d’agrair, en primer lloc a la meva dona i als meus fills, pel temps que els he robat a la meva dedicació a la premsa.

A l’Ajuntament sense la ajuda no s’hagués pogut realitzar la impressió dels dos llibres.

A les empreses i Ajuntament que van col · laborar per poder editar tots aquests anys les “Pàgines especials de Festes”.

I a tots els que d’una manera o altra m’han ajudat.

Com se sol dir, “l’agenda la té completa”, des de el “Portal de l’Olleria“ agrair les col · laboracions i la deferència que ha tingut sempre amb aquest medi, així com refrescar la memòria amb articles únics, recordant personatges que han plasmat la seva personalitat en les institucions més importants de l’Olleria.