Cinema d’estiu: Rush, dimecres 16, Casa Santonja 22:00 h

En el Gran Premi d’Alemanya, Lauda insta el comitè de F1 per cancel · lar la carrera a causa de la pluja en una pista ja perillosa. La sol · licitud és vetada per la majoria dels pilots després que Hunt els convencés que Lauda tem perdre la cursa per qüestió de punts. Tant Hunt i Lauda comencen la carrera amb pneumàtics de pluja, el que es converteix en una elecció costosa pel fet que la major part de la pista s’assecava ràpidament. Tots dos fan una parada a boxes per canviar pneumàtics durant la segona volta, però a mig camí cap a la tercera volta, un braç de la suspensió del cotxe de Lauda es trenca, fent-li perdre el control per acabar xocant violentament contra una barrera. El cotxe embolicat en flames rellisca fins al mig de la pista i és copejat per altres cotxes a la pista que intenten treure del cotxe. Lauda és traslladat en helicòpter a l’hospital amb cremades de tercer grau al cap i fums tòxics en els seus pulmons. Durant les pròximes sis setmanes, Lauda és tractat de les seves ferides mentre observa a Hunt dominar la resta de la temporada. En contra les ordres del seu metge, ell torna al volant del seu Ferrari al Gran Premi d’Itàlia per acabar heroicament quart, mentre que Hunt no aconsegueix acabar la carrera.

La temporada 1976 arriba al seu punt culminant en el plujós Gran Premi del Japó, al Fuji Speedway, amb Lauda liderant amb Hunt a tres punts per darrere. Al final de la segona volta, Lauda torna a boxes i es retira de la carrera, optant per quedar-se amb la seva dona al seu lloc i al · legant que la pista era molt perillosa. Després d’enfrontar-se a una dura competència sota condicions esgotadores i després d’una parada a boxes tardana, Hunt acaba tercer, donant-li els punts suficients per vèncer Lauda per un punt i guanyar el campionat. El britànic passa la resta de l’any envoltat de fama, sexe i drogues, mentre que Lauda s’interessa per volar en avions privats. En una pista d’aterratge privada, Lauda li suggereix a Hunt que se centri en la pròxima temporada de curses, però més tard s’adona que Hunt ja no té res a demostrar. Així, Lauda recorda com ell guanyava el campionat la temporada següent i Hunt continuava en la seva carrera fins al seu retir el 1979, per convertir-se en comentarista de les carreres fins a la seva mort el 1993 a l’edat de 45 anys a causa d’un infart.

A més de l’acció, la pel · lícula representa una profunda reflexió sobre dues maneres d’afrontar la vida. El pes i la lleugeresa, mostrant en llenguatge senzill aquesta dualitat abordada per Kundera en la seva “insuportable lleugeresa de l’ésser”.

El valor d’apreciar que només els enemics ens forcen a assolir els límits, i per això no ho són tant, és un altre missatge subjacent que corona aquesta pel · lícula