El taekwondo de l’Olleria està d’enhorabona. La Federació Espanyola de Taekwondo ha atorgat a Fernando Arjona Gil, coordinador de l’Escola Esportiva de Taekwondo de l’Olleria, el 7m DONEN per recompensa al mèrit esportiu. L’esportista va exposar que roman lligat al Taekwondo «desde fa molts anys, com a esportista, entrenador i coordinador».

Fernando és tota una institució en el Taekwondo nacional i una persona molt popular en L’Olleria, Tot el món ho coneix com a esportista, però com és Fernando la persona? Per a això dins de la seua humilitat, a accedit a concedir-nos una entrevista, que és més que interessant.

 

Als grans futbolistes, li van regalar un baló de xicotets, a grans patinadores els seus primers patins, Li van regalar a Fernando un cinturó de Taekwondo quan era xiquet? Com sorgix el seu aficción pel Taekwondo?

No, l’aficción sorgix per les pel·lícules de Brosse Llig (arts marcials) . Quan tenia dotze anys, anava al cine Goya, el cine Masseter, i el cine Olleria, i a més dels westerns i les de romans, les que més m’agradaven eren les d’arts marcials sobretot si era de Brosse Llig. Era pura màgia anar al cine en aquella època, impossible d’explicar, calia viure-ho.

En aquella època hi havia tres cines, però no gimnàs, on va començar la història esportiva de Fernando Arjona?

En Canals , en el gimnàs Dochang, tindria sobre els 17, amb el meu primer cinturó blanc incòlume. El meu mestre era Vicente Sampedro, i venia a examinar-nos des de València el Sr. Kim, que va ser el primer mestre Koreano que es va instal·lar a València.

Va ser en eixa època quan va pensar dedicar-se al Taekwondo professionalment?

No, el meu son en eixa època era muntar un Gimnàs en l’Olleria, d’aquella alternava el taekwondo amb el futbol, ja que jugé en totes la categories del l’Olleria CF. Quan vaig vindre de la mili, ja tot va canviar.

En que sentit van canviar les coses?

Perquè, vaig conéixer a Fina, la que hui és dona, que va multiplicar per deu totes les il·lusions, i va ser quan decidim muntar el gimnàs, i dedicar-me al Taekwondo allà pel 86

S’acorda del dia que va aconseguir el seu primer cinturó negre?

Perfectament, me vaig anar a examinar a Tarragona junt amb un altre company, Salvador Martínez, estava de president el Sr. Toledo, actualment Vicepresident de la Real Federació Espanyola de Taekwondo. Un altre motiu pel qual no oblidaré eixe dia és que em van trencar dos costelles en un dels combats, ja que era obligatori guanyar dos combats de tres. Calia fer l’impossible per a passar l’apartat de combat, a banda d’aprovar l’apartat de tècnica. D’aquella no hi havia petos ni proteccions, tot era il·lusió.

va haver-hi alguna persona determinant en l’evolució de la teua vida?

A més de Fina i les meues xiquetes, sempre recordaré al meu germà Jesús, tristament difunt als 20 anys en accident de moto, i amb el que tenia il·lusió de fer mil coses. A més de moltes persones que enriquixen la teua vida, però que no m’atrevisc a mencionar per no oblidar-me de cap. I per descomptat la meua néta Nayara que ara mateix aporta una il·lusió extra.

Hui en dia té una legió d’alumnes seguint les seues ensenyances, que sent en eixos moments quan els té a tots davant?

Son mis hijos¡¡¡, Tots van començar amb tres, quatre anys, els veig començar, evolucionar i fins a triomfar, sincerament estic orgullós de tots ells.

Són molts els pares poc inclinats a inscriure els seus fills en este deporte?, Al·leguen que només és per a donar puntellons, que els diria.

A uns pares desconfiats, no els diria mai res, Cal vindre, veure-ho i provar-ho. Em preocupa més els pares de què si estan, que seguisquen satisfets i confiant en el nostre projecte. Tots coneixen les prioritats de la nostra ensenyança, i sempre han sigut i seran, serietat, comportament i disciplina, complint açò, es formen persones i s’aconseguixen resultats.

Que il·lusions li queden per cumplir????

Tindre un Campió del Món i que la meua néta Nayara seguisca el meu camí.

Es recorda de qui va ser el seu primer campió d’Espanya ?

Vicente José Albiñana, en Alcobendas, Campió d’Espanya en pes de 78 quilos contra Euskadi.

Quanta corda li queda a Fernando?

En occident la gent es jubila, jo sóc de mètode oriental, fins que es puga.

Què va passar pel seu cap quan li van atorgar el 7m donen? Molta alegria, com si fóra un passador d’or a un magnífic any esportiu, no és el premi d’un dia és un reconocimento al treball ben fet.

 

A més de felicitar-lo una vegada més per eixe 7m DONEN, pense i parle en nom de molts, que si haguera recompenses per a la bona gent, dins de l’àmbit personal i social, li hagueren donat el 8ºDAN també.

Redacción-Portal de l’Olleria