CC Cap Amunt 17/10/12

Divendres, aprofitant el dia festiu, vam decidir anar a Bicorp, per fer una ruta i pujar al Caroig.

A les 7:00 quedem al pi, lloc que ja s’ha fet de costum de punt de sortida. Allà amb les furgones de César i Fombuena i els cotxes de David i el meu ens preparem per anar a Bicorp, on vam arribar a les 8:15. Traiem les bicicletes dels furgones i vam posar el gps en marxa per gaudir d’una bona volta. La ruta només començar seria molt dura, ja que ens esperava una pujada de 17 quilòmetres. Jo aprofitant que pujava amb el cotxe vaig poder fer algunes fotos, on es pot veure que la pujada era exigent, encara que alguns en veure la cara mostraven algun somriure.

A mig camí de la pujada vam fer una parada, per fer-se una foto i contemplar el paisatge des del mirador. Alhora, aquesta va servir per reagrupar i tornar a pujar, fins a la zona escollida per realitzar el dinar. Aquesta zona estava sota del pic Caroig, per tant, abans de dinar els bikers van pujar i otearon des de dalt de tota la zona de Cortes de Pallars, Millars i la canal de Navares.

El dinar va ser de l’estil acampada, on els troncs d’uns pins ens va servir de seient. Poc després de estar menjant va arribar Jorge, un biker de Quesa, que coneixia el lloc i ens va explicar un camí nova que conduïa cap a Bicorp. Quina va ser la nostra sorpresa, que al mateix temps de explicarnosla, es va brindar a acompanyar-nos.

Així doncs, amb l’estómac saciat i amb les piles carregades, vam descendir cap Bicorp. Només concloure la ruta, carreguem les bicicletes a les furgones. Després ens dirigim cap al poli, on, Ruben (un dels socis del restaurant Els Càntirs) ens va obrir les instal · lacions i vam poder gaudir d’una bona dutxa en un lloc amb molt bones condicions.

Passada una mitja hora, vam pujar als cotxes de camí al restaurant Els Càntirs, on ens van oferir un bon menjar i els seus amos ens van tractar com si fossis clients de tota la vida. Aquests ens van comentar que la propera vegada que fóssim ens prepararien 1 gazpachada típica de la zona, de les de llepar-se els dits. El menjar, tot i que amb els companys destrossats, va transcórrer entre bon rotllo i moltes rialles.

Només sortir del restaurant direcció a casa va començar a diluviar. Si a això li sumem que la carretera no és una de les millors, ja que és un camí forestal i alguns trams no estan en bones condicions, la tornada a casa la vam fer a poc a poc i de manera molt prudent.

Al final, vam arribar a casa sense cap incident, amb un munt d’experiències i vivències a repetir, on el menjar del restaurant, els paratges, la ruta i, per descomptat, la companyia d’uns companys i amics del món de la bicicleta, van fer que fos un dia especial i rodó.