Godella CF 2-2 l’Olleria CF (global de l’eliminatòria: 4-5)

L’Olleria CF aconsegueix l’ascens en l’últim sospir del partit de tornada de la promoció. El que el converteix en nou equip de Regional Preferent per a la temporada que ve.

Després de tantes partits emocionants, sobretot en les últimes jornades, no podia faltar un desenllaç que superés tots aquests moments anteriors. Havia de ser en l’últim partit on es jugava el “tot o res”. Després d’una primera part amb empat a zero, on tots dos equips sabien el que es jugaven, la segona era “l’hora de la veritat” ja no es podia demorar més el final de l’episodi. Els ollerians van donar el primer cop, Jonathan Colomer al 56 ‘donant una alenada de tranquil·litat per als seguidors de l’Olleria desplaçats al camp de Godella. Un bàlsam per a tants minuts de patiment, que es va veure truncat al 63 ‘i el 72’, minuts en els quals Godella CF es va llançar a la desesperada donant la volta al marcador i acariciant l’ascens entre l’eufòria dels seus aficionats, trantando de que els minuts s’anessin consumint com fora, sense renunciar a perllongar situacions que de vegades fregaven el ridícul, fet comprensible per que era la primera vegada en tota l’eliminatòria que tenien l’ascens a l’abast de la mà.

Si alguna cosa caracteritza a “aquest” l’Olleria CF, és la seva fortalesa mental i ho va demostrar al camp d’Almussafes, en el del Promeses Sueca, i com no, ahir va tenir la capacitat de tornar a demostrar-ho quan més falta feia, sense descentrar- l’objectiu final va tornar a comportar-se com un equip que no es “arruga” en els grans moments. A l’empat, Salvador Estruch va respondre donant entrada a Mario Real, a l’2-1, va incorporar al Carles Sanz i Pablo Iglesias. Quan l’angoixa anava prenent forma, arribava el minut 87 amb l’equip assetjant la meta godellense, en aquest instant saltava al camp Ricardo Gil, últim canvi a la recerca de agafar-se al “xassís posterior de l’últim vagó del tren d’ascens”. Minut 89 ‘en una pilota perduda dins l’àrea, va aparèixer “Sant” Ricardo Gil, rematant la pilota entre l’únic buit possible que hi havia entre dos defenses i el porter. El gol va provocar el deliri, i no era per menys, aficionats saltant al camp, crits de eufòria, salts, llàgrimes, tots els aficionats ollerians buscant algú a qui abraçar-……. la locura¡¡¡¡, aquest equip ja ha fet història i els aficionats que allí estaven, sabien en aquell precís moment que estaven formant part d’ella. De la forma més èpica possible s’ha convertit en equip de Regional Preferent, deixant uns valors que engrandeixen encara més aquest ascens.

Aquest gol no tindria lloc si abans l’equip no es tira a l’esquena gairebé 32 partits d’una llarga temporada per poder arribar fins aquí, i no obstant això és el gol que dóna sentit a totes aquestes jornades de suor i esforç, és el gol que permet la festa i justifica la frase “s’ho mereixien”.

Video cortesía de Ramón Vidal Soler

 L’afició es va trobar amb molts moments per a la posteritat.

Els que han tingut la sort i l’encert d’acompanyar l’equip en aquest transcendental duel, no oblidaran en molt de temps la sensació de patir, angoixar-se i esclatar d’eufòria en tan sols 90 minuts. Memorables seran també tots els moments d’alegria en arribar al poble.

El primer va ser convertir espontàniament la rotonda de Sant Miquel al “Neptú, Cibeles, Canaletes o Mestalla” de l’Olleria amb bufanda inclosa per al Sant Patró. Va ser un moment tan inesperat com màgic. Els causants de tanta alegria ja eren a casa amb els “seus”.

El segon, la rebuda a l’Església de la Mare de Déu de Loreto en hores molt poc habituals, on el porter Ramon Micó i el rector D. Salvador Palomares, amb senzills discursos van ajudar a canalitzar tota la cadena de sentiments i emocions que es van marxar desencadenant frenèticament des del xiulet final a Godella. La plaça de la Vila, i l’avantsala d’un dia laboral van posar el punt final a una rebuda més que merescut.

Posteriorment tots els integrants del Club es van desplaçar a sopar (per fi), al punt de partida, l’Hotel, on entre rialles i càntics començaven a ser conscients del que havien aconseguit, la imatge que han deixat fora de l’Olleria i la que han ofert en el propi poble ….. << No és només l’ascens, és com s’ha aconseguit aquest ascens >>.

L’última crònica d’una espectacular temporada

Amb aquesta trobada, l’Olleria CF posa guinda final a una temporada memorable. Des del Portal, arribats a aquest moment, a més felicitar-volem agrair públicament el tracte rebut durant la temporada per part del Club: directius, cos tècnic, i la plantilla, que en tot moment van oferir tota mena de facilitats i mostres d’afecte per poder informar de l’actualitat de l’equip a la resta del poble.

Temporada 2017-18:

Reportatges Gràfics, pel Portal: Javier Cebrián, per l’Olleria CF: Luis M. Gutiérrez, Cròniques: Ceferino González, amb la col·laboració de Pablo Fortes (1a volta), Salvador Estruch (2ª volta) i José Navalón. (Entrenadors i president del Club)

 

///////////////////////////////////////////

 

Videos cortesía de Luis Manuel Gutiérrez

.

.

.

.

.