“Diuen que quan passen molts anys i un record encara perdura en la memòria es deu al fet que aquest record està unit a emocions intenses, i això és precisament el que va passar fa 30 anys. Jo tenia 18 anys i recordo el gran ambient que vam viure aquesta setmana abans de l’últim partit. Després de l’1-1 de l’anada, tots estàvem convençuts que podíem aconseguir-ho.

Recordo el camp ple, la música sonant pels altaveus, el camp de terra i la “Queca” amb el vestit de les grans ocasions. Recordo també el gol en contra de l’Callosa i la remuntada, les abraçades al vestidor al descans amb el 4-1 i l’explosió d’alegria amb el xiulet final.

Per què vam ascendir? Molt senzill, érem una família: la veterania i l’experiència de Josep i Diego, la velocitat i la capacitat golejadora de Sarrión i Badal, la classe d’Antolín i els de casa que sempre estàvem allà, l’Amo, Richard, Bleda, Mico. . “

Juan Luis Martínez García, pioner en la metodologia Smartfootball. Ha liderat pedreres com la del Reial Madrid, Espanyol, Dinamo de Moscou actualment al Changchun Yatai, un dels clubs referents a la Xina.

 

 

/////////////////////////////////////

 

XXX Aniversari de l’ascens de l’Olleria CF a 3ª divisió.

Va succeir un 25 de juny de 1988, quan a La Solana s’omplia de veritat per empènyer al seu equip en la volta d’una trobada decisiu davant el Callosa, tot i posar a prova els nervis dels assistents (0-1 al 14 ‘), els ollerians van afegir sis gols més al marcador. Al xiulet final, l’Olleria tenia per fi un equip que l’anava a representar en 3a divisió. D’aquells dies i els seus moments, Pepe Aparisi (cronista en aquella època), ens porta els documents històrics que serveixen per conèixer i recordar aquella gesta que va durar tres temporades.

 

 

textos y montajes: Pepe Aparisi