Hi ha qui assenyala la “crisi” com la causant de les últimes onades d’abandonaments o extravios de gossos, curiosament gairebé tots sense xip d’identificació. Argumentació una mica ridícula que només deixa

palesa la irresponsabilitat dels seus amos en negar-li una cosa tan elemental com un xip d’identificació. Això ja demostra l’afecte de què disposarà l’animal des del primer dia. La situació més comuna, és l’animal que arriba a una casa producte d’un caprici infantil, emparat per uns pares irresponsables, que acaben descobrint que un gos no es desconnecta, ni té botó off. Que al tercer dia no és “un més de la família” com celebraven el primer dia, i que té les seves necessitats i mancances com els altres animals. Al cinquè dia, l’infant capritxós que va prometre cuidar (com a un fill), passa olímpicament mentre pica els dits a la consola. Al cap d’una setmana, el “joguina” del primer dia s’ha convertit en un problema que no es pot llençar a les golfes.

Altres casos que són els menys habituals, és tenir-los, però sense xip, (això és un invent per pagar impostos ¡¡), el problema és que l’animal gairebé està condemnat si es perd, perquè si apareix lluny, ningú sabrà de qui és.

Vivim en una societat diuen que moderna, en la qual exaltem valors ètics i morals, defensem drets i fem causa comuna davant injustícies de tota mena, i no obstant això som testimonis a tots els dies de la misèria de l’ésser humà. Si vostè és dels que pensa que “!! Només són gossos ¡¡”, no perdi el temps llegint aquest article, per molt que ho intenti no arribarà a comprendre. Si algú és capaç d’abandonar un animal a la seva sort, o de no buscar quan es perd, no esperi molt d’aquesta mescles de persones, no tenen escrúpols.

Aquests dies, i tractant de donar-li la major divulgació possible en una xarxa social, una veïna de l’Olleria, que va trobar a Llana (la podenca andalusa de la foto) en algun camí entre Aielo i l’Olleria, ia la qual li és impossible acollir-la, demana ajuda perquè algú amb humanitat li doni aixopluc. La mateixa veïna, ja ha desparasitat l’animal, deixant en perfecte estat. Llana no és un cas aïllat, abunden multitud de “Llanes” en els camins i carreteres perifèriques dels pobles.

La consciència social, només existeix quan hi ha coneixement sobre això. Està molt “guai” el de Greenpeace amb els baleners japonesos, manifestar davant de les places de toros, pintar abrics de visó a senyores benestants, i clamar per la capa d’ozó, si no trobem alguna cosa més popular … però si comencem ignorant les “causes morals injustes” que ens envolten, causes menys populoses i que no aporten moltes emocions ¿que serveix defensar grans causes solidàries, si seguim sent uns miserables en la intimitat?.

Llana necessita acollida temporal aquí deixo text íntegre exposat per la veïna solidària

ME ACABO DE TROBAR UNA PODENCA ANDALUSA MINI (8KL) A LA ZONA L’OLLERIA-AIELO (VALÈNCIA).
ESTIGUI MENYS D’UN ANY, PER LES DENTS BLANQUISIMOS.NO ES LA VEU desnodrida NI MALTRACTADA, NOMÉS QUE TÉ MOLTES PAPARRES petites, ESO AMB UN DIA AL CAMP s’agafa.
SI NO TINC CASA D’ACOLLIDA LA HE DE DEIXAR AL CARRER, NO TINC LLOC, LA HE desparasitat internament i externament, NO PORTA XIP.
CONTACTE 685538530