DIVENDRES, 29 D’ABRIL
Mercat renaixentista durant tot el dia.

19h  Inauguració Germania 1522-2022
-Recorregut:  Casa Santonja, Ravalet, Ajuntament, San Salvador Plaça de la Vila, Carrer de l’Esgésia.
-Castell de focs d’artifici, a càrrec de la pirotècnia “Nadal Martí”.
-Grup de Danses “El Revol”.
Colla de dolçaines i percussió “La Morralla”.

DISSABTE, 30 D’ABRIL
Mercat renaixentista durant toto el dia.
Associació Comerciants de L’Olleria  (10 a 22h)
Carpa capitanies, Fester Moros i Cristians 2022.
Balls d’època al llarg de la jornada oferits pel grup de ball Yecla, segle d’Or.

10:00 h Obertura del campament, situat darrere del pati de la Casa Santonja.
10.30 h 12h  Visites guiades des de la plaça del Loreto, a càrrec de Jovi Vidal, cronista oficial de la Vila i toni Grau, artista plàstic i museòleg).
10:30 h Exhibició d’esgrima històrica, oferida pel mestre Lucio González al pati de la Casa Santonja.
11:00 h Instruccions de Piquers i Arcabucers al pati de la Casa Santonja.
12:00 h Desfilada. Recoregut des de les Forques fins a la Casa Santonja (Jaume I, plaça Loreto, c/Batle, plaça Vila, Casa Santonja).
13:00 h Proclamació de la Germania enfront del Ajuntament.
14:00 h Tancament de campament
17:00 h Obertura campament
17:30 h Taller Apotecari oferit per Amadeo Juan Galbis i Alba Mira al pati de la Casa Santonja.
18:00 h Xarrada-demostració de la vestiment d’un noble del segle XVI oferit per A. Laporta. al pati de la Casa Santonja.
18:15 h Teatre sobre la figura de L’Encovert al pati de la Casa Santonja.
18:45 h Taller de maquillatge “Pintures de guerra” oferit per Mar Azorín. Pati de la Casa Santonja.
19:15 h Detenció i ajusticiament d’un lladret en la Vila. Plaça del Ravalet.
19:30 a 21:30 h Tardeo en plaça de la Vila am el grup “Jotajaybers”.
19:50 h Escorta del Virrei al concert. Des de la Casa Santoonja. Recorregut per la fira renaixentista.
22.00 h Concert de música renaixentista oferit per cor “Ars Floreat”. Església Parroquial Santa Mª Magdalena
23:00 h Desfilada nocturna des de les Forques fins a la Casa Santonja

DIUMENGE, 1 DE MAIG
Mercat renaixentista durant tot el dia.

10:00 h Obertura de campament.
10:30 a 12:00 h  Visites guiades des de la plaça de Loreto, a càrrec de Jovi Vidal, cronista oficial de la Vila i toni Grau, artista plàstic i museòleg).
12:00 h Batalla. Entrada del Virrei i ajusticiament dels agermanats front el ajuntament.
12:45 h Causes i conseqüencies. Discurs institucional i fi dels actes front al ajuntament.
13:00 h Desfilada des de les Forques fins la Casa Santonja.

Altres activitats conmemoratives a la Casa Santonja.

Exposició sobre la Germania oferida per la Universitat de València. (del 22 d’abril al 8 de maig)
Exposició vestits d’época oferida por Acus Verum.(del 22 d’abril al 8 de maig)
Exposició del Llibre de la Germania de L’Olleria (del 25 de març al 8 de maig)
Visita al campament de la Germania (30 d’abril i 1 de maig).

/////////////////////////////////

Causes i inici del conflicte

Els artesans del regne de València van adquirir durant el regnat de Ferran el Catòlic el privilegi de formar unes milícies en cas de necessitat de lluita contra les flotes barbaresques. Aquesta possibilitat d’armar-se va fer més sagnant la revolta de les Germanies (germandats gremials).

Donat el longeu caràcter i legislació predominantment de burgesos de la societat valenciana, va adoptar característiques pròpies de revolta social contra la noblesa, fugida de la ciutat davant l’epidèmia de pesta de 1519. Això es va unir a una època difícil econòmicament. El seu inici va ser progressiu i jalonat d’actes legals i de protesta, i va ser determinant el fet que el poble tenia aquest permís real per utilitzar armes amb què enfrontar-se a les incursions dels pirates barbarescos. Després de la fugida de la noblesa, les classes mitges i gremials de la ciutat es van fer progressivament càrrec d’un representant de cada gremi per regir la capital valenciana. El rei Carles I estava aleshores (1520) a Aquisgrà concentrat en la seva coronació com a emperador, i les úniques mesures que va prendre davant la revolta va ser la prohibició de l’ús d’armes, prohibició que ningú va tenir en compte.

La Junta dels 13

La Junta dels 13 va intentar instaurar un sistema en què estigués prohibit el treball lliure no controlat pels gremis. La germania (de germà, germà en valencià) era el sistema de reclutament que van intentar instal·lar per defensar-se de les incursions pirates. El líder moderat al principi va ser Juan Llorens, però aquest va morir el 1520, amb la qual cosa van entrar en joc els grups més radicals, liderats pel vellut Vicente Peris.

En conseqüència, el moviment va patir una radicalització progressiva, convertint-se en una guerra oberta i amb episodis com l’assalt i l’incendi de la moreria de València, a la qual s’acusava de col·laborar amb els nobles. La rebel·lió antinobiliaria es va estendre a l’horta, amb saqueig de terres i hisendes dels nobles, ia altres poblacions i nuclis urbans del regne, constituint-se juntes revolucionàries. Es va expulsar el virrei de València, Diego Hurtado de Mendoza i Lemos, que va fugir a Dénia, formant les tropes realistes dos focus de resistència: un, al nord, capitanejat per Alonso de Aragón, duc de Segorbe; un altre, a la Governació d’Oriola Sud, dirigit pel mateix virrei.

Fins a 1521 no va caure la ciutat d’Oriola, capital de la governació i tercera ciutat de la Corona d’Aragó. Després del llarg setge va capitular la ciutat i el Governador i posteriorment es va rendir l’Alcaide del Castillo (cap Militar de la Governació) a l’Exèrcit Reial Manat pel Marquès dels Vélez. La seva capitulació va obrir pas cap a València pel sud, i va caure fàcilment la Baronia d’Elx i la ciutat d’Alacant que gairebé no va oposar resistència. Els agermanats, dirigits per Jaime Ros, van ser vençuts el 18 de juliol de 1521 pel duc de Segorbe a la batalla d’Almenara, però, pocs dies després, el 23 de juliol, Vicente Peris va derrotar a Gandia el virrei i els seus cavallers a la coneguda com a batalla del Vernissa. Després de la batalla, el virrei es refugiaria al Castell de la Talaia de Villena, des d’on posteriorment es concentrarien les tropes per marxar sobre els burgesos rebels a València.

Posteriorment, el moviment va perdre unitat, produint-se discrepàncies entre els seus líders, i les següents campanyes militars van concloure en derrotes dels agermanats. La nit del 18 de febrer de 1522, en una desesperada aventura, Vicente Peris s’introdueix a València, instal·lant-se a casa seva i congregant els seus partidaris, cosa que va desembocar en un dur combat durant tota aquella nit pels carrers de València, fins a que un grup de soldats va aconseguir incendiar casa seva. Vicente Peris es va lliurar al capità Diego Ladrón de Guevara. El 3 de març de 1522 entren definitivament les tropes reials a València, realitzant-se l’execució de Vicente Peris i els seus col·laboradors més directes. Únicament Xàtiva i Alzira queden baix domini agermanat, produint-se un rebrot de la rebel·lió, aquesta vegada acaudillada per un misteriós personatge conegut per “L’Encobert”, un impostor que es fa passar per l’infant Joan, fill dels Reis Catòlics.

Derrota dels agermanats
Després de l’assassinat a Burjassot de “L’Encobert” el 19 de maig de 1522 per dos seguidors seus per cobrar la recompensa oferta pel virrei, i la caiguda de Xàtiva i Alzira, es produeix la derrota definitiva dels agermanats, anomenant-se virreina de València a Germana de Foix, la qual va governar durament fins a la seva mort el 1538 organitzant juntament amb el seu espòs, el duc de Calàbria, una petita encara que brillant tall. S’esmenten 800 sentències de mort que es van haver d’efectuar de manera intermitent al llarg de diversos anys. Encara que, segons altres fonts, les represàlies van consistir més aviat en confiscacions i multes, sobretot a les organitzacions gremials, i es van produir escassos casos de pena de mort. El 23 de desembre de 1524, la regent de València va concedir un indult als “perairs” en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en castellà al Regne de València. La pacificació efectiva del territori sembla que no es va produir fins al 1528, data en què el rei va atorgar un perdó general.