L’exjugador del València CF en la dècada dels 40 i 50 mor a Sueca als 87 anys d’edat – ‘Tonico’ va ser campió de lliga en 1947, de Copa a 1949 i 1954, i va jugar 400 partits durant tretze temporades

El mític exjugador del València CF Antonio Puchades ha mort el 25 de maig, als 87 anys, segons ha informat l’Ajuntament de Sueca, la seva localitat natal.

Puchades va debutar amb el València contra el Celta de Vigo en la temporada 1946-47 i va jugar tretze temporades amb equip valencianista, sent campió de Lliga en 1947 i dues vegades campió de Copa (en 1949 i 1954).

Va ser vint vegades internacional amb la selecció espanyola A. Es va acomiadar del València i del futbol el 8 de desembre de 1959, en un partit homenatge davant del Niça.

A continuació a títol d’homenatge, reproduïm l’entrevista que li va realitzar Pepe Aparici, el 10 febrer 2000

————————————————– —————————–

Amb motiu de la celebració del V aniversari de la Penya Valencianista “XE” de l’Olleria, vam parlar amb tres dels homes que ho van ser tot al València CF, i dos d’ells, Puchades i Mañ’p en l’equip Nacional Espanyol .

Si en unprincipio tenia respecte en parlar amb ells, aviat va passar aquesta idea i la nostra conversacón fou com si d’amics de sempre es tractés.

Antonio Puchades, que el 1950 en el Campionat del Món de Brasil, va ser elegit el millor migcampista del món, ens explica la seva història fubolística en la passió i l’amor que sentia i sent cap als colors de la seva València i els de l’equip nacional.

– ¿Com valdria avui Antonio Puchades?

Puchades valdria el que el València volgués pagar-li. Jo vaig tenir ocasió de sortir del València i no vaig voler mai. Per tant seria el que el València volgués pagar-me.

– ¿Llavors no hi hauria perill que vinguessin d’Itàlia a fitxar-lo?

No, tranquil, tranquil. Jo vivia molt a gust a Sueca i jugava molt a gust al València. Tots eren companys i amics, els jugadors, les senyores, tots estàvem molt units. Gairebé no vaig saber que vaig jugador de futbol.

– ¿Quan va començar Puchades a jugar?

Vaig començar com tots els nens, a l’escola amb una pilota de drap fins que teníem diners per comprar un “balonet” i unes sabates lleugers, despés ja va venir la pilota de reglament i sabates bons, després al Sueca, València i equip nacional. Tot això va ser arribant “poquet a poquet”.

– Quant temps va estar jugant al València fins arribar a l’equip Nacional?

Molt poc, jo vaig entrar al València en el temporada 46/47 i vaig començar a jugar de seguida perquè Monzó es va lesionar. Vaig debutar a vigo i vam guanyar. Es va recuperar Monzó i en la propera temporada 47-48 vaig jugar tota la temporada i en la 48-49 ja em van cridar per a la Selecció Nacional.

– Recordo la mitjana Santacatalina-Puchades ¿Després fou Pasieguito-Puchades?.

I Sendra-Puchades i Muoz-Puchades i Gomar-Puchades. jo hauré jugat almenys amb 30 mitjans al meu costat entre el València i l’equip Nacional. Moltíssims.

– ¿Vostè va coincidir amb la davantera elèctrica?

En aquesta davantera em sembla que no. Però vaig coincidir amb una davantera fenomelanl formada per Mañó-Amadeo-Món-Asensi i Seguí. Igoa també. Mañó-Amadeo-Món-Igoa i Seguí. Jo he jugat molts anys al València, 11 o 12 i en aquest temps van passar molts jugadors pel València.

-Segurament haurà tingut dies dolents i dies bons. Quin va ser el seu millor dia?

Vaig tenir molts dies bons, però recordo un jugat al Brasil en l’Estadi Maracaná contra Anglaterra i César Rodríguez del Barcelona em va dir: “Antonio, et faran alguna entrevista, tu digues-los que el millor partit de la teva vida ha estat aquest” César sabia molt de futbol. Va ser el cèlebre partit de Zarra que vam guanyar a Anglaterra 1-0

– ¿Com veu Puchades el futbol avui?

Molt còmode, assegut a la meva localitat d’amfiteatre, tinc el número 272. Imagina’t de més de 40.000 socis que hi ha. Vaig molts diumenges i altres els directius no em deixar anar, doncs volen que vagi a la llotja VIP amb ells. Es porten molt bé amb mi i jo tamién amb ells. Jo sóc del Valenciay saben que poden fer de mi el que vulguin.

-Potser la meva pregunta no hagi estat correcta. Jo volia saber com veu Puchades el fubol que es practica avui?

Jo ho veig una mica … per descomptat “patí molt, patí motisim”. Això de l’últim partdio contra el Betis, empatar ells després el penal i remuntar fins al 3-1. I gairebé em moro. El vaig veure per la tele a casa i és que caic malalt …. És que sento molt el fubol i “patixc”. Moltes vegades quan vaig a casa vaig tot “ronc” i em diuen: “Che, d’apro vens? Sembla que véns de la guerra” que c … de la guerra. Vinc suposadament de divertir … Però no podem divertir-nos “patim Molt al camp”.

-A causa de la situació que vostè ocupava al camp no hi haurà marcat molts gols. Però …. ¿Ha marcat algun?

Si home. He marcat alguns gols a la porteria contrària i també algun en la meva. Són anècdotes que en una cursa tan llarga ocorren. Les vaig marcar algun a Eizaguirre a Toni Pérez. … A diversos. Són com he dit abans, anècdotes.

– Al llarg de la seva carrera ¿que porters va tenir, a Eizaguirre ia Pérez?

A Eizaguirre, Pérez, Quique, que quan la final contra el Barcelona 3-0 va pujar sobre del travesser, també a López que era per allà de gijón ia molts altres.

-Per ser vostè de Sueca, coneix bastant a D. Francisco Ferri Port. ¿Que em diu d’aquest home a qui recentment se li ha nomenat fill predilecte de la vila de l’Olleria?

Don Francisco Ferri Port, és un senyor a qui jo aprecio moltissim, perquè va estar a Sueca molts anys. Després venia bastant, encara que ara ja no ve molt. Aquesta tarda he estat amb ell i se n’anava a les set i mitja a celebrar la Missa. És un home per a mi, gairebé un sant. Que si durá molt Joan Pau II ho farà un sant. Don Paco és una gran persona i ha fet molt bé per Sueca.

– ¿Tenia molt bona relació amb ell?

Moltíssima. Llavors i ara. Tenia molta relació amb ell ja que sóc família de sacerdots i de monges i he ajudat molt a missa. I quan sortíem a l’estranger amb l’equip nacional, Basora (extrem del Barcelona) i jo ajudàvem a missa. I per això tinc tan bona relació amb ell per que sóc del ram “del ram de la casa”.

-També observo que a l’Olleria tens altres amistats.

Aqui a l’Olleria ja he vingut sis o set vegades. És que tinc molt bona relació amb Juan Borrás. Igual vénen ells a Sueca com jo vinc aquí quan em diuen. I vinc molt a gust doncs ja som com de família i estant do Paco aqui … Em trobo com a casa.

– M’he alegrat molt de conversar aquesta estona amb vostè.

Jo també m’he alegrat.

-Volia dir-li que tingui molt èxit, encara que en el futbol ja no podrà. Però si desitjar-li que no pateixi molt veient els partits de futbol.

Ara l’èxit jo el vull per a l’equip del València … pàra meu equip. Jo voldria que el partit durés set o vuit minuts, que marquéssim un gol i tots a casa, però prefereixo que guanyi el València.

-Doncs moltes gràcies i que es compleixi el que vostè desitja. Però que durin una mica més els partits que volem també gaudir veient jugar a futbol.

Ha estat una broma que he dit, prque a mi també m’agrada veure jugar bé però .. És que prefereixo que el València gae, a que jugui molt bé i no guanyi.

-Llavors està mes d’acord amb Rainieri que amb Cuper?

Amb Ranieri quan es guanyava. Ara és que tampoc diverteixen molt al personal i damunt perden. “I patim moltisim”

-Parlem també de la victòria de l’Olleria sobre el Sueca.

No sé el que li va passar aquest dia al Sueca, però la veritat és que l’Ollleria se’l va menjar. Va haver de jugar molt bé l’Olleria.

————————————————– ———————————

Aquest és Antonio Puchades, un home trempat i amic de tots, que va pujar al més alt del futbol mundial per a glòria de València i del seu estimat València CF.

/ / / / / / / / / / / / Fi de l’entrevista / / / / / / / / / / / Pepe Aparici, 10 de febrer del 2000 / / / / / / /

 

 

 

—————OTROS RECORTES DIGNOS DE MENCIÓN ———————–