Minut de silenci a les portes de l’Ajuntament de l’Olleria en memòria de les víctimes del tràgic accident de tren ocorregut a Angrois, Santiago de Compostel · la. Estampa que es repeteix a tot Espanya, són els minuts de silenci més llargs i sentits que es recorden. Potser des de la mort de Miguel Ángel Blanco al 97 ‘, o l’11 M que va consternar al món, no recordàvem un sentiment de tant tot i tan generalitzat. Cal recordar que al tren viatjaven, gent de múltiples llocs i diverses nacionalitats.

Pel que fa a la Comunitat Valenciana es refereix l’“saldo” dos morts, un desaparegut i tres supervivents, implicats en l’accident. Cada un amb la seva història particular, històries amb què ens sentim identificats en moltes d’elles, i pel que alguns sentim com si un “trosset” el nostre viatgés en aquest tren tot i no conèixer directament a cap de les víctimes.

És un “cop“ com molts que rebem i rebrem en les nostres vides, però que en els moments més dolorosos, ens fa mes “reflexius“, un minut de silenci, no només ens permet recordar amb respecte la memòria de les víctimes, també ens recorda ….. d’agafar o perdre un tren és una qüestió de segons.