El passat cap de setmana d’abril tres membres del club ciclista “Cap Amunt” vàrem participar en la “Mediterranean Xtrem” en la modalitat PROBIKER. Una proba BTT per etapes, en la que l’aventura pareixia ser la nota predominant,…i aixì va ser, sobrepassant les nostres expectatives.

            Carregada la furgoneta amb les nostres tres bicicletes, i com no, amb les nostres ganes, il·lusions i nervis de no saber exactament que ens anàvem a trobar, eixirem cap a Morella (preciosa ciutat!!).

            Desprès d’escoltar el breafing, ens n’adonem de que açò “no és cap tonteria”, hi ha molta gent vinguda de tota Espanya amb prou nivell, incluint el portugués campió de la prestigiosa Titan Desert.

            Es fem la cervesseta de rigor, el sopar amb pasta (com no!), i a dormir.

            A les 7 del matì estem en peu, preparatius d’última hora, el tìpic “con este tiempo que ropa me pongo”, esmorzar, i com no, un muntó de nervis i un nus a l’estòmac per com serà l’etapa.

            Control de signatures i ahì estem….en línia d’eixida!!!!

            Açò ja vaaaaa!! volteta neutralitzada pels carres de Morella, i en un tres i no res els primers “volen”i la cursa s’estira més que un fil.

            Ràpidament venen les primeres rampes amunt fins arribar als 1206 m, i avall, creuen varios barrancs amb aigua i … comença l’espectacle pels paratges de la serra de la Tinença de Benifassà!!!       Més de 16 km d’una senda xulíssima per dins d’un bosc de carrasques i pins pel costat del riu Cèrvol, al que hem de creuar unes 8 ó 9 vegades amb l’aigua pels genolls. Arribem al primer avituallament i agarrem forces (menys mal!) per al que ens vindrà. Nomès eixim, comencem a pujar i perdem la nociò del temps i dels km que portem pujant, …..açò pareix que no s’acaba mai!!! En arribar al 2n avituallament les nostres cares reflexen el cansanci, i l’esforç de la dura pujada. Eixim, com no seguim pujant i rodant per una sendeta per dins del bosc i a ràpidament ens sorpren el tercer avituallament!! el nostre pensament és de que ja ens queda poc!!, però uf!! encara ens queden un parell de pujades un poc exigents per a les hores que portem damunt la bici, ràpidament ens ve una llarga trialera prou malament i trencada en la que “El Cabo” gaudeix com un xiquet i la baixa com una bala!!

            Ara si que si!! ja estem a Morella!!contents per haver acabat però, pensant que es més dura del que ens pensavem!

            Al final han sigut 65 km i un desnivell de més de 2.400 mts de desnivell i més de 6 hores pedalejant !!

            Estirem, netegem les bicis, descansem, cervesseta recuperadora, soparet amb pasta i a descansar, per que la etapa de diumenge encara que al breafing ens diuen que es mes rodadora, algo ens diu que hi haurà alguna sorpresa!!

            A les 6,15 estem en peu per que l’etapa de hui comença abans!!

            Control de signatures, més nervis i… allà anem, per dins dels carrers de Morella, baixant un muntò d’escales i neutralitzats fins un mirador. Donen l’eixida i com no, els primers tornen a volar i es tornem a estirar com un fil, uns quants km de rodar i… sorpresa! una dura i llarga pujada que ens porta fins els 1275 m. d’altura, ara si que ens toca baixar i rodar uns quants km per pista, que com anem ràpids ens dona algun que altre esglai de quasi caiguda, recuperant l’alè, i els comentaris de que poc ha faltat per caure, seguim amunt i avall amb alguna que altra indecisiò, que gràcies a alguna marca de la organitzaciò i els nostres GPS solventem ràpidament. Apleguem al primer avituallament en Catí i com no podia ser d’una altra manera ens ve una bona pujada, fins  l’ermita de San Vicent; el recorregut es converteix en trialera de baixada i pistes amb algun troç de camí amb asfalt que ens portarà al segon avituallament de La Salzadella, sols eixir una altra dura pujada per senda que ens fa muntar fins un port que a partir d’ara serà un trencacames per pista de baixada i senda de pujada. Els kilometres van ja pesant, i més tard que prompte arribem al tercer avituallament en Sta. Magdalena de Pulpìs.

            S’ho agarrem amb un poc de calma, beguem i mengen bè, per què ens han dit que ara (després de 74km), ens ve lo pitjor.

            Encara quasi no hem eixit del poble, tot es posa cap amunt, una dura i llarga pujada de formigò i pista amb 17% de desnivell de mitja i amb rampes que arriben al 27%, i quant es pensavem que ja estava tot…. noooo encara quedava més pujada!!! Finalment comencem un tram de 1.800 mts, que el teniem que fer obligatòriament a peu, ja que passavem per un paratge protegit de la Serra D’Irta. Ooooohhhh!! des d’acì es veu Penyiscola!!!! Una molt enpinada baixada de formigò ens condueix fins la mateixa vorera del mar, on fem uns quants kms observant i sentint les ones, quasi sense donar-se compte estem per dins dels estrets carrerets que ens duen al Castell del Papa Luna, i de sobte, pugem uns quants escalons i estem dins del pati d’armes on…… està la meta!!!!

            Un bon grapat de sensacions ens acompanyen. Alegria, entusiasme, la satisfacciò per l’esforç d’haver arribat, cansanci, etc…, per que encara que ens diguerem que l’etapa era “rodaora”, hem fet 94 km amb més de 1.900 mts de desnivell i 6 hores i 5 minuts damunt la bici.

            Ens mirem les cares i crec que els tres estiguem contents, per que encara que en cap moment teniem pensat lluitar contra el crono ho hem fet més que bè, ens hem guanyat a nosaltres mateixa, que al fi i al cap es el que compta. Ho hem passat bè, hem tingut una bona aventura, s’havem enriquit, i hem gaudit molt. No es pot demanar més!!

            La nostra sorpresa a l’endemà mirant els resultats de la modalitat  en el web, es que ho hem fet molt millor del que ens pensaven, hem quedat 9º per equips, Sergi Sanz quedà 6é en la categoria Master 40( 27é en la general pro), Sergio Boluda (el Cabo) entra el 19é en categoria Elite (24 é en  la general pro)  i Juan Miguel López el 20é tambè en categoria Elite ( 28 é en la general pro)!!

            L’aventureta ha valgut moooolt la pena!!!

            Donar les gracies al Presi i a Juanan per la l’ajuda en els tracks, als wasaperos de cap amunt que ens animaven, a David Molimpì, i a Maria Amparo per oferir-nos sa casa i tindren’s d’okupes!.

            A l’any que vè, per aquestes dates, qui ens vullga trobar……… que ens busque en la Mediterranean Extrem!!!!

Sergi Sanz Pastor-Sergio Boluda Andanì i Juan Miguel Lopez Mora.