Nit memorable per als fidels atlètics que superen amb èxit la seva capacitat cardíaca .

Fidel a l’estil del seu equip , la Penya Atlètica de l’Olleria ( fundada el 2006 ) , va esclatar dissabte d’alegria , amb patiment , suspens i agonía.A diferència d’altres equips que resolen una lliga amb comoditat o autoritat , l’Atlètic de Madrid a més d’afegir incertesa en les tres últimes jornades de lliga , va posar a prova els cors dels seus aficionats en els darrers 90 minuts .

Segurament els atlètics estaran acostumats a aquest tipus de situacions : a casa del rival , perdent els seus principals baluards ( Diego Costa i Arda Turan ) , encaixant el primer gol en la primera aproximació del rival , i no obstant això el ” Gary Cooper ” de la lliga , en un acte de fe i coratge , es va fer amb la seva desena lliga.

Precisament el que provoca aquest esclat d’alegria a la Penya Atlètica , no és la Lliga en si , són aquests noranta minuts memorables carregats de tensió . La Lliga ja no és cosa de dos , … hi ha altres formes de guanyar una Lliga .

L’altra cara de la moneda , era a la seu de la Penya Barcelonista , acostumada últimament a celebrar tot , els ha tocat aquesta temporada , patir la decepció en totes les seves dimensiones.Incluso l’últim raig d’esperança que se’ls va presentar , guanyar una lliga que donaven per perduda es va convertir en un acte de crueltat , que convida a oblidar com més aviat millor aquesta temporada .