NITS D’ESTIU: Arthur Caravan, divendres 8 d’agost  Casa Santonja  accés per l’Ermita del Crist

 

 

Arthur Caravan, grup musical valencià: “Som una mosca collonera

Són cinc músics, ia més, d’Alcoi. Arthur Caravan s’ha constituït com una de les propostes més atrevides del panorama musical valencià. Els seus senyals d’identidas són les melodies intenses amb guitarres que ofereixen al públic tots els seus decibels. Parlem amb Pau Miquel Soler, el vocalista del grup.

Per què Arthur Caravan?

Arthur Caravan és un nom que vam escollir fa gairebé deu anys, quan encara érem estudiants, en homenatge a un boxejador i poeta dadaista, que era nebot d’Oscar Wilde. En crear el grup vam tenir clar que el nom seria Arthur Caravan i que cantaríem en valencià.

I per què teníeu tan clar el voler cantar en valencià?

La primera raó és simplement poètica i expressiva. També hi ha una raó cultural i una altra política, perquè totes les decisions que prenem en la vida són polítiques. Nosaltres som una mosca collonera. Quan et poses a fer música t’adones que vols dir coses i que la millor manera de dir-és la teva pròpia llengua. Som un grup musical i líric i la llengua és el vehicle, que moltes vegades es posa per davant, però en una situació de normalitat no hauria de estar-ho.

Parleu de política, i no obstant això les vostres lletres no tenen un llenguatge reivindicatiu …

Nosaltres tenim la nostra visió política de les coses, però no fem apologia simplement perquè volem dir altres coses. Hi ha moltes maneres de fer discos polítics. Potser a nosaltres no se’ns vegi signes explícitament polítics, però es té una sensació una mica “anarquista”.

Els alcoians sempre heu destacat culturamente. Per què?

Alcoi té la seva peculiaritat que és un poble industrial, ha tingut un fort moviment obrer i burgès, ha estat antecessora de revoltes, com és el cas del petroli a la I República, i culturalment hi ha els referents d’Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó , Joan Valls i molts més. Tenim la visió de ser una generació que ha mamat molt aquest ambient cultural.

Veiem que en el vostre últim disc, Atles enharmònic, tot té un sentit musical. Com sorgeix la idea?

A mi com a lletrista m’interessava fer una cosa que es pogués escoltar líricament com un compendi poètic, com un llibre entre cometes. I el disc Atles enharmònic està plantejat com una successió temporal de tesi, on les metàfores musicals el travessessin tot. És un joc poètic simplement.

I què peculiaritat tindrà el nou disc, a part que Hugo Mas formi part del projecte?

Musicalment està entre mig del discurs d’Hugo Mas, molt més dens i poètic que el nostre, i el d’Arthur Caravan. En aquest disc ens hem centrat més com a banda, perquè ha estat Hugo Mas qui ha fet les lletres. Hi ha moments molt íntims, molt en la línia d’Hugo, i altres que són més sorollosos, més en la nostra línia. En definitiva, temes caòtics i altres tranquils.

resto de la noticia en lavanguardia.com