Després de tots els preparatius durant l’última setmana, ja estava tot a punt per començar una nova aventura, ‘IV CabraBike d’hivern 2014’, una de les més llargues que organitza el club. Este any els participant són; Juanvi Grima, Sergi, Joan (Pantorra), Juanmi, Frabricio, Danieltrek, David l’Alt, José Fombuena, Javi Aparicio, Nacho, Juanan, Carlos, Ángel, Ruben, David Soriano i jo (Presi). També ens acompanyen fins al dinar, Toni Sánchez, Gaby, Vela, José Costa, Carlos i Roberto Carlos. I com no el gran amic i company Javi Camarena i el seu fill (Pau), que es van encarregar dels avituallaments, i la presència al dinar del Cap.

Sortim a les 7: 30h des del pi direcció a Aielo, per pujar el Campello i el Portitxol, on ens desviem per anar a sant Esteve. Una parada per contemplar la vista tan bella i seguim direcció a Ontinyent. En arribar vam pujar al cementèri, per arribar a la pineda del costat, on hi ha el primer avituallament, per reposar forces i poder continuar la nostra aventura. La gent comenta com ha anat la primera part de la volta i del que hi ha per davant.

Eixim per la senda dels Ingeniers per pujar a la pista que hi ha al alt del Torrater. En arribar prop del camí dels carros ens acomiadem dels companys que només venien fins al dinar, en aquest moment portàvem uns 40 quilòmetres a les camas. Seguim direcció a la Cobalta, i baixem per darrere, per la Buitrera. Seguim pel camí asfaltat, fins arribar a la base de la serra Mariola. Al veure el senyal que indica els Caves, en el nostre cos entra una mica de calfred, almenys a mi, les preguntes que em feia, ‘com es em donarà aquest any ?, patiré molt ?, però sense més contemplació es dirigeixo cap amunt. La primera rampa ja es em fa dura, però seguisc pensant que més endavant es suavitzés. Ja després de la meitat, les lumbars ja comencen a ressentir, però com al meu cap esta que sempre l’he pujat, aquest any no seria diferent. Al final va divisar a molts companys assentats en la tanca de dalt i me n’alegro, perquè això vol dir que he arribat a dalt. Un merescut descans curt i ens anem a contemplar els Caps, foto de rigor i ens deixem caure a la recerca del segon avituallament.

En arribar i veure a Javi ia pablo, me n’alegro molt, he aconseguit fer la segona fase i només queda la tercera. Ens preparem l’entrepà per menjar i a menjar. L’ambient és fenomenal, comptant aventures d’aquest dia. Ja descansat, ens acomiadem de Javi i Pablo. I ens dirigim al Campin de la Mariola, per darrere agafar sendes i camins meravellosos que ens portaran a Bocairent. Ja allà vam decidir entre Juanvi i jo, donar la sorpresa als companys i pujar per l’ermita del Sant Crist, on molts companys ja comencen a patir. Les vistes des d’allà de Bocairent són meravelloses amb una mica de boira. Seguim direcció a el refugi de Rielo, per sendes. En arribar allà baixem per pista fins a la carretera CV-655. La creuem i seguim pel camí de la Maiansa, que ens porta al camí de l’Ombria per entrar a Omtinyent. Per sant Rafael avamos a la recerca del polígon el Pla i allà agafar el camí ral de Gandia. En arribar a l’autovia seguim paral·lel i finalment vam arribar a Aielo. Ja només queda anar per l’ermita Sant Joan i arribar al poble.

Aquesta aventura començava a les 7:45 del matí i acabava a les 19:00 de la nit, amb 102 quilòmetres a les cames i unes 7:50 hores sobre la bici. Després d’un xicotet descans, molts vam anar a sopar al bar, per donar per finalitzada aquesta gran aventura i desitjar que l’any que ve surti millor i més gent. AMUNTTTTT

presi